Dialogar

Parlar. Iniciar el diàleg intersubjectiu. Cercar punts d’entesa enmig de cosmovisions intraduïbles. Saber que per força haurem d’arribar a fites compartides, amb un guany proporcional per a tothom. Girar els arguments per fer veure a l’altre que potser en algun punt no podrem coincidir. Dissimular tot creient que l’altre no s’adona de les seves concessions. Lluitar a fi de conquerir l’espai de l’altre fins al punt que l’altre no ho vegi com una claudicació. Bregar en la discussió com si fos la darrera. Constel·lar l’escenari amb llums de coherència i no deixar que l’altre toqui el meu territori sagrat. Però sí, una part haurà estat tocada perquè tots puguin concloure amb la sensació d’haver obtingut un acord profitós. Retirar-me de l’escena amb precaució, amb el tresor a les mans i sense fer ostentació del meu èxit.

Que l’entesa funcioni com a mecanisme coordinador de l’acció només pot significar que els participants en la interacció es posen d’acord sobre la validesa que pretenen per a llurs emissions o manifestacions, és a dir, que reconeixen intersubjectivament les pretensions de validesa amb què es presenten els uns davant dels altres.

Jürgen Habermas: Teoria de l’acció comunicativa, I, 3.