Petit dia
Febrer 5, 2008
El jo distribuït en múltiples finestres que s’obren en un caos formal. La ment com a sistema operatiu que ensopega amb virus reals, no metafòrics. Es fa tard i no hi ha manera d’actualitzar el blog per culpa de massa compromisos assumits irreflexivament. No tens temps per a tu mateix, criatura alienada en les ocupacions més prosaiques. El meu demiürg personal ja té vacances i no hi ha primer principi que gosi posar ordre en les dèries que m’envaeixen. Inèrcia dels dies que són com sempre. La rutina que marca el seu tedi quotidià amb les busques inertes. La lluita per desvetllar la serenor que a voltes mostra un rostre inequívocament femení. El gran dimarts és per a mi el petit dia que es fa via en el silenci.
