Moral dogmàtica

En els darrers dies l’Església espanyola s’ha definit políticament en demanar que no es voti el partit que defensa el diàleg amb ETA, els matrimonis homosexuals, l’avortament lliure i altres hipotètics atemptats contra la moral, de la qual cosa es dedueix que, segons ells, el PP representa la moral objectiva, universal, immutable i necessària. La separació de la jerarquia respecte de la societat és un fet inqüestionable, ja que aquesta funciona de manera plenament autònoma i no segueix esquemes rígids, sinó que està constituïda per agents lliures que prenen llurs decisions sense ser condicionats per una institució que es resisteix al canvi. Si el que recomanen els bisbes espanyols és el vot a la dreta, haurien de ser conscients del fet que l’estan atorgant a una colla de defensors de la guerra contra l’Iraq (és bo moralment l’assassinat massiu?), de la negació de les lliures decisions que els pobles prenen (per què el recurs contra l’Estatut, que va ser votat, encara que de forma minimalista, pel poble català?), de l’atemptat contra els drets lingüístics contemplats en els textos legals (la immersió a Catalunya ha estat un instrument de convivència, no de separació) o la reducció de despeses socials (és moral que hi hagi menys recursos per als qui tenen menys?). La moral és molt més complexa que un conjunt de dogmes acrítics.