En aquesta xarxa de textos interrelacionats en català que anomenem catosfera s’ha obert des d’un bon principi una línia d’actuació que posa èmfasi en els sentiments nacionals i en la necessitat de donar a conèixer l’opció sobiranista. Blogs i nació han format un tot difícilment destriable, fins al punt de generar comunitats de blogaires a l’entorn d’aquest sentiment. En les jornades del cap de setmana hi va haver un lloc per a la reflexió en l’àmbit del sobiranisme. Moderà la taula Xavier Mir (Xarxa de Blocs Sobiranistes) i hi participaren Daniel Solano (Poliblocs), Alexis Vizcaino (Estat Propi) i Jordi Font (Nació Digital). Mir començà afirmant que a la catosfera hi ha molt compromís polític, com demostra la XBS, amb més de 600 blogs agregats. Vizcaino, per la seva banda, exposà els objectius del seu lloc web, centrats en la creació d’una xarxa en el territori a partir de l’acció dels blogaires. En un mapa es pot veure la implantació de l’independentisme des del món virtual. Solano, amb un discurs escèptic, argumentà que a Poliblocs es poden visualitzar amb claredat les dues Catalunyes, la sobiranista i la unionista, els primers amb l’atenció centrada al nostre país i els segons més a prop de la reflexió centralista madrilenya. Proposà un debat sincer per enfocar el nostre futur, malgrat l’escàs ressò de la trobada en els mitjans tradicionals: no es tallà en afirmar que els blogs els hi fan por (sentencià que “com tots els mitjans estan comprats, hem de fer webs”). Jordi Font va descriure el seu projecte (Nació Digital) com el de més recorregut (funciona des del 1996) i plantejà la necessitat d’explotar l’actiu potent de la xarxa com a difusora de l’independentisme.
En els darrers dies s’ha acusat l’organització de manipular la trobada en un sentit independentista. Això no és pas cert: a la catosfera només es va reflectir una realitat de forma descriptiva, ja que els blogs constitueixen -sense cap mena de dubte- un aparador privilegiat per als desigs d’emancipació del poble català. Si els diaris estan manipulats ideològicament, haurem de fer sentir la nostra veu a través d’un mitjà lliure, sense els filtres vergonyosos dels tirans de sempre.
