
Els blogs i el fet educatiu
Gener 21, 2008
Aprofitant que ja queden pocs dies per a la gran trobada catosfèrica i per a la desvirtualització massiva dels bloguistes empedreïts, avui enumeraré una sèrie de trets que jutjo interessants per estudiar els lligams entre l’aparició dels blogs i la tasca dels educadors. Encara que cal fer molt camí en aquest camp, els blogs i el fenomen del Web 2.0 han servit com a eina privilegiada com a complement de les activitats presencials i fins i tot com a punt de trobada entre els centres. Aquests són els punts que en principi voldria ressaltar:
- El blog és un mitjà d’autopublicació en web, sense intermediaris, la qual cosa facilita l’edició de continguts de manera àgil, ràpida i senzilla.
- El blog és un instrument al servei de la creativitat, un espai obert a infinites possibilitats en el camp pedagògic.
- El blog genera interacció a través dels comentaris, que faciliten una conversa entre el docent i l’estudiants i entre els mateixos estudiants. Així, es fa possible la construcció col·laborativa del coneixement.
- El blog es divideix en fragments d’extensió variable, per la qual cosa cada apunt pot esdevenir una tasca que cal desenvolupar.
- El blog origina una seqüència i permet al docent controlar la temporalització.
- El blog pot ser efímer, centrant-se en el seguiment i finalització d’una tasca concreta, o bé permanent, amb continuïtat en els diferents cursos.
- El blog combina el text amb els recursos multimèdia, aprofitant les eines del Web 2.0.
- El blog és un instrument de comunicació en línia i un gènere literari.
- El blog és prou flexible per encabir-hi les matèries més diverses del currículum.
- El blog ha obert nous camins per a l’escriptura i la lectura: el lector és escriptor i viceversa.
- El blog ha obert nous camins per a l’experimentació i la recerca en general, ja que permet seguir un procés i un enfocament metodològic.
- El blog obre als estudiants l’aprenentatge en línia i és un incentiu davant la rutina escolar.
- El blog crea un sentit de comunitat a través del blogroll.
- El blog és una eina de reflexió sobre les TIC.
- El blog permet conjuminar els conceptes, procediments i valors necessaris en diferents competències del currículum.
- El blog integra els coneixements compartits en una gran xarxa que pot ultrapassar els límits del centre.
- El blog pot posar-se al servei d’altres activitats per la seva facilitat d’actualització (ràdio o vídeo escolar, webquests).
- El blog pot convertir-se en un mitjà per accedir a una varietat de materials didàctics a través dels enllaços.
- El blog és un arxiu històric sempre consultable.
- El blog és una síntesi de microcontinguts al servei de l’aprenentatge. No cal que es tracti d’un edublog per tenir potència educativa.





Trobo molt encertats els teus plantejaments, tanmateix i deixa’m fer d’advocat del diable, després de llegir-los, i avui que vinc de donar classe amb l’aula oberta del meu centre, deixa’m afegir un paunt per la reflexió, que passa amb aquells alumnes que queden més enrederits, pot ser el blog un element que aprofondeixi més en l’escletxa social fútura?
M’arriba el cap després de llegir documentació sobre la India i la profunda escletxa social que han produït les TIC, entre els pocs que la dominen i la inmensa majoria que no té accés, ens pot pasar, salvant les distàncies clar, quelcom similar?
MANIFEST CATOSFÈRIC DE GRANOLLERS
http://entrellum.blogspot.com/2008/01/manifest-catosfric-de-granollers.html
No hi ha manera de treure la cara de’n MARAGALL dels meus coments?
No existeix ja, a nivell general, una divisòria semblant entre els analfabets digitals i els que dominen les TIC? De fet, en les escoles es detecta entre els docents la diferència entre gent que controla perfectament totes les eines digitals i altres que no en tenen cap interès. Òbviament, molt més greu és la divisòria digital que afecta els pobles del globus i que és una mostra més del “malestar” de la globalització.
Els bloguers no deixem de ser uns privilegiats i formem part d’una elit d’aristòcrates virtuals.
Benvolgut Ricard:
Jo provaria de fer els comentaris posant una altra adreça de correu, a veure què passa. La imatge d’en Maragall surt a l’adreça http://a.wordpress.com/avatar/ricardjimenez-48.jpg: no puc retocar res ja que en el WordPress.com no tinc accés a servidor.
No sé si existeix ja aquesta diferència, els “meus xavals” (nois de 15 anys molt disruptius d’un centre públic en un barri molt dur de Sabadell) en quan en dono la volta s’han instalat programes com emule o l’ares i no paren de baixar música i pel.licules, o dominen a la perfecció la navegació per youtube i tots els seus racons, ara bé en alguns casos tenem limitacions molt serioses per llegir i escriure, i a nivell informàtic en un text normal no saben com es posen les lletres en negreta per exemple, es curiós però son els grans culpables, a parer dels coordinadors informàtics del centre, del continuus colapses de la xarxa, però no saben com funciona un text, per això presento la questió en forma d’interrogant.
Respecte a la segona part de la teva resposta la que fa referència a que els bloguers som privilegitas i part dels aristocràtes virtuals, deixa’m dir-te que jo modestament no m’identifico gens amb aquesta definició, jo diria més aviat que som inquiets i atrevits i per això probem quelcom que no sabem com finalitzarà
Ricard
Nota. Gràcies pel consell, he probat a veure si ja no surto amb la foto de’n Maragall
[...] Ús de Tecnologia 2.0 i fer ensenyament real 2.0 com diu en Donaire, és el futur i és el que permet l’intercomunicació entre els altres. L’Enric Gil parla de l’educació amb els blocs. [...]
[...] Ús de Tecnologia 2.0 i fer ensenyament real 2.0 com diu en Donaire, és el futur i és el que permet l’intercomunicació entre els altres. L’Enric Gil parla de l’educació amb els blocs. [...]