Actualment la persona s’ha convertit en un producte per ser comercialitzat, amb unes virtuts que cal lloar i uns defectes que cal mimimitzar davant el públic que contempla la mercaderia. El jo ha esdevingut l’andròmina que llueix en l’aparador del mercat humà. La persona ha de fonamentar el seu currículum en els documents que l’acrediten com un expert en una matèria que potser no interessa a ningú. Idiomes de pronúncia estranya i programes informàtics obsolets complementen la seva formació al costat de cursos de trenta hores d’especialització en ximpleries que atorguen punts en un concurs de mèrits. I cal participar en el teixit associatiu, ser bon ciutadà i respectar els parents. Un jo que no mostra simpatia no és un jo vàlid, ja que el tedi descompta i no seria bo omplir l’empresa de treballadors avorrits, lletjos i sense cursos d’especialització en ximpleries que a més són subvencionats pels governs dirigits per tecnòcrates enamorats de la gestió. Cal ser un bon producte i aparèixer en el mercat com el més rendible, capaç d’oferir tones de beneficis amb el mínim cost. Ser un bon robot, mecànic engranatge eficaç en progressió geomètrica. No un humà senzill, brut i limitat, enmig de fures estòlides.Podeu accedir a l’actualització del meu perfil, amb foto inclosa.
