El mal prossegueix el seu camí

El mal existeix. Sant Agustí argumentava que era un no-res perquè Déu només havia pogut crear el bé. Però el mal existeix. I segueix el seu camí inexorable vers l’extermini, com ja van fer Hitler i els seus sequaços. Una tendència pulsional del thánatos freudià que arreplega l’altre i el fa retornar a un estadi anterior anorgànic. Era un símbol de la democràcia al Pakistan i ha estat assassinada, i amb ella altres quinze persones. Éssers humans, bípedes sense plomes, animals racionals. I ho diem amb la mateixa tranquil·litat amb la qual informem de la grossa de la loteria. Han arribat les Festes i tothom està obligat a ser feliç. Però a fora la gent mor i els assassins gaudeixen des del seu dogmatisme unidimensional del que ells consideren un gran fet. I el mal, agosarat i jactanciós, prossegueix el seu camí vers el joc de forces originari. Les formes fan nosa, posseeixen límits i no s’adapten a la irracionalitat de la follia. La qüestió és malmetre les esperances de les vides humanes que es projecten en el futur. El joc de possibilitats que és l’humà es precipita en el declivi de les necessitats de quatre arreplegats que desconeixen quina és l’orientació de tot plegat. Potser la natura no fa res debades, però a voltes sembla ignorar que els éssers naturals senten en el més pregon la impotència de no perseverar més del que marca l’edat assignada per un destí que sembla no existir però que no neguem mai del tot. Un dia el mal s’ensenyorirà de les vides individuals i perdrem el sentit del que alguns clàssics van anomenar bé, paraula gastada i caducada en les ments dels nous hostes del planeta.