Rememoració del pensar inicial

En el pensament fundacional rau l’essència del dir originari. El discurs entès com a lògic atènyer. Des de l’il·limitat avança la comprensió dels principis il·latents, la condició de la possibilitat de ser vertader. Adequació entre l’enteniment i l’objecte que apareix tot d’una davant els ulls de l’observador. No hi ha més contradicció que l’afirmació de dues coses que s’enfronten i col·lisionen ontològicament. No es pot dir una cosa i la seva contrària. I mentrestant l’entitat (ousía) es fa via entre els matolls del sentit comú. La matèria com a indeterminació indestriable i la forma com a principi estructurant primer. Substància, causa, principi. El primer que ha pensat amb les categories d’Occident. Diccionari de paraules que són fonament de l’atènyer modern. L’home occidental ha de meditar sobre el lógos i sobre la necessitat de l’essència en temps de micropensaments que es fonen en l’atzucac de l’anomia. Cal una metateoria que torni la unitat del món que l’humà ha construït en sentit categorial. La llum de l’originari ha de lluir en el paisatge devastat per l’explosió de les perspectives irreductibles.