El mirall i la veritat
Novembre 19, 2007
La carnalitat i la sensualitat. Sense el mirall el rostre no es veu, simulacre reflectit i boirosa expressió. Joia epidèrmica en contacte amb els plecs obscurs. Cupido rinxolat mostra la bellesa a la dea. Massa a prop de l’espectador, la que ens veu en el reflex proclama la veritat en silenci. Intimitat des de l’escena càlida d’una pell blanca que sembla ser tocada per un dit invisible que crea cercles en el llenç.
Diu en Sebastià Serrano que les persones som i som en societat perquè fem servir el tacte.
El mirall resulta desagradable a la pell i pareix que la pell s’estima més fregar amb la pell.
Sobretot si la joventut crema encara dins del cos….