Multiplicant

Multiplicant des dels inicis. Les taules i la memòria. Retenir ítems tediosos i gitar-los a continuació. El nen i el joc com a complement de l’aprenentatge. Un diumenge qualsevol que esdevé únic per la presència de l’infant. Jugar sempre, sense aturador. Quin interès poden tenir les obligacions de l’adult si al capdavall són efímeres? - es qüestiona l’infant, per al qual el joc ho és tot perquè crea i reviscola experiències, revolta els músculs i activa el cervell. Aprendre les taules de multiplicar tan sols si es troben tematitzades en un joc. Fem clic i trobem la resposta correcta. Des del ciberespai algú ens ensenya com aprendre amb bits, lluny de la ridiculesa de la tradició, massa ancorada en la matèria opaca. L’infant somriu amb els encerts i amb les errades eixuga un sanglot. No està d’acord amb un món tan polaritzat entre el vertader i el fals. Potser cal un “depèn” per completar la tria. Si la tria és en un sentit, l’altre és rebutjat i un món de possibilitats s’esmuny sense remei: potser aquest no és el millor dels mons possibles. El demiürg no accepta la filosofia de Leibniz perquè és esclava de la lògica. Praedicatum inest subjecto. Ximpleries de setciències Mozart de la filosofia que va tenir la gosadia de llegir els clàssics mentre els altres es gronxaven lleument en un univers de jocs sense fi. Pascal i les calculadores, quin gran invent per deixar les taules de multiplicar i dedicar-se al lleure esbojarrat del nen sorneguer.