El fragment etern

El blog és un banc de proves inqüestionable, ja que ens permet plasmar en bits les dèries de l’autor, amb pretensió literària, filosòfica, ideològica o simplement com a distracció i fugida de l’entorn analògic. És el millor llibre d’autoajuda, la millor recepta contra les tensions quotidianes i el mitjà per apaivagar les frustracions que brollen de la rutina inautèntica. En el blog transcrivim els pensaments i comuniquem les angoixes, compartim les experiències i aclarim les idees. El blog és teràpia postmoderna davant la mediocritat dels setciències que s’adrecen al món com a profetes amb llur to de superioritat. Una medecina que revolta les consciències i les fa surar per damunt de la matèria. Un discurs metalingüístic que ajuda a concebre l’arquitectura de la intel·ligència col·lectiva de la humanitat. El bloguer genera intercanvi, diàleg infinit i formula preguntes que es responen a cada instant, com un mirall polimorf que destria els solcs de les hores i els fa aparèixer en cada mirada. El blog és l’escenari de la representació virtual, l’apologia de l’escriptura en procés, l’esbós d’una obra literària que es basteix amb ciment vital des de la perspectiva irreductible de l’artista tràgic, ànima solitària que somia el somni del fragment etern, la silent corba del temps retrobat.