El món és la pluralitat. Miques materials que esclaten i inunden la terra errònia. Fragments devastats per un botxí perillós. L’humà pledeja mentre les llàgrimes de l’entorn esmicolen les lleus esperances que restaven rere els roures calcinats. Depredador sense compassió, golafre impenitent, el bípede sense plomes anihila pastures i a les planes gosa romandre amb un fil invisible de societat. Religiós des de sempre, quan els estimats desapareixen es posa a commemorar. I no desitja fugir del món a la recerca de la unitat, sinó arrelar-se al plural i extens. Però l’ànima el busca i l’arreplegarà quan menys ho esperi. El diví esdevindrà la seva llar, l’estatge de l’immaculat i alhora de l’inexpressable. Gaudirà de l’angèlica beatitud i enyorarà els fragments blògics de consciència.
